roseta d olivella

Joan Manuel Serrat

N'és Olivella una vila molt bella, hi ha una donzella que a mi em fa penar. Dic: «adéu, vila...», dic: «adéu, nina...» Tu n'ets la causa que me'n tinc que anar. Jo en vaig i en vinc per la vora, vora de l'aigua. Jo en vaig i en vinc per la vora, vora del riu. Els vostres ulls, vostres cabells i orelles, pits i mamelles me'n tenen lligat. Dic: «adéu, vila...», dic: «adéu, nina...» Tu n'ets la causa que me'n tinc que anar. Jo en vaig i en vinc per la vora, vora de l'aigua. Jo en vaig i en vinc per la vora, vora del riu. Quatre vegades la'n só demanada, quatre vegades me'n só dit que no. Quatre vegades, quatre carbasses.
Déu me'n conservi tan bona llavor. Jo en vaig i en vinc per la vora, vora de l'aigua. Jo en vaig i en vinc per la vora, vora del riu. I en arribar dalt del pla de Corbera miro endarrere i em poso a plorar. Dic: «adéu, vila...», dic: «adéu, nina...» Tu n'ets la causa que me'n tinc que anar. Jo en vaig in en vinc per la vora, vora de l'aigua. Jo en vaig in en vinc per la vora, vora del riu.